(La citometria de flux, FCM) és un analitzador cel·lular que mesura la intensitat de fluorescència dels marcadors de cèl·lules tacades. És una tecnologia d’alta tecnologia desenvolupada basada en l’anàlisi i l’ordenació de cèl·lules simples. Pot mesurar i classificar ràpidament la mida, l’estructura interna, l’ADN, l’ARN, les proteïnes, els antígens i altres propietats físiques o químiques de les cèl·lules i es pot basar en la recollida d’aquestes classificacions.
El citòmetre de flux consisteix principalment en les cinc parts següents:
1 Sistema de cambra de flux i fluids
2 Sistema de conformació de la llum i la llum làser
3 Sistema òptic
4 Sistema d’electrònica, emmagatzematge, visualització i anàlisi
5 sistema d’ordenació de cèl·lules
Entre ells, l’excitació làser al sistema de formació de llum i làser és la mesura principal dels senyals de fluorescència en la citometria de flux. La intensitat de la llum d’excitació i el temps d’exposició estan relacionats amb la intensitat del senyal de fluorescència. El làser és una font de llum coherent que pot proporcionar una il·luminació de longitud d’ona d’una sola intensitat i d’alta estabilitat. És la font de llum d'excitació ideal per complir aquests requisits.
Hi ha dues lents cilíndriques entre la font làser i la cambra de flux. Aquestes lents centren un feix làser amb una secció circular emesa des de la font làser en un feix el·líptic amb una secció transversal més petita (22 μm × 66 μm). L’energia làser dins d’aquest feix el·líptic es distribueix segons una distribució normal, garantint una intensitat d’il·luminació constant per a les cèl·lules que passen per l’àrea de detecció del làser. D'altra banda, el sistema òptic consisteix en diversos conjunts de lents, forats i filtres, que es poden dividir aproximadament en dos grups: aigües amunt i avall de la cambra de flux.
El sistema òptic davant de la cambra de flux consisteix en una lent i un forat. La funció principal de la lent i el forat (normalment dues lents i un forat) és centrar el feix làser amb una secció transversal circular emesa per la font làser en un feix el·líptic amb una secció més petita. Això distribueix l’energia del làser segons una distribució normal, garantint una intensitat d’il·luminació constant per a les cèl·lules de l’àrea de detecció del làser i minimitzant la interferència de la llum perduda.
Hi ha tres tipus principals de filtres:
1: Filtre de pas llarg (LPF): només permet la llum amb longituds d'ona superiors a un valor específic per passar.
2: Filtre de pas curt (SPF): només permet la llum amb longituds d'ona per sota d'un valor específic per passar.
3: Filtre de pas de banda (BPF): només permet passar la llum en un rang específic de longitud d'ona.
Diferents combinacions de filtres poden dirigir senyals de fluorescència a diferents longituds d’ona als tubs fotomultiplicadors individuals (PMTs). Per exemple, els filtres per detectar fluorescència verda (FITC) davant de PMT són LPF550 i BPF525. Els filtres utilitzats per detectar fluorescència de color vermell taronja (PE) davant del PMT són LPF600 i BPF575. Els filtres per detectar fluorescència vermella (Cy5) davant del PMT són LPF650 i BPF675.
La citometria de flux s’utilitza principalment per a la classificació de cèl·lules. Amb l’avanç de la tecnologia informàtica, el desenvolupament de la immunologia i la invenció de la tecnologia d’anticossos monoclonals, les seves aplicacions en biologia, medicina, farmàcia i altres camps estan cada cop més generalitzades. Aquestes aplicacions inclouen l’anàlisi de la dinàmica cel·lular, l’apoptosi cel·lular, la mecanografia de cèl·lules, el diagnòstic del tumor, l’anàlisi d’eficàcia dels fàrmacs, etc.
Posada de temps: 21 de setembre de 2013
