(Citometria de flux, FCM) és un analitzador cel·lular que mesura la intensitat de fluorescència dels marcadors cel·lulars tenyits. És una tecnologia d'alta tecnologia desenvolupada basada en l'anàlisi i la classificació de cèl·lules individuals. Pot mesurar i classificar ràpidament la mida, l'estructura interna, l'ADN, l'ARN, les proteïnes, els antígens i altres propietats físiques o químiques de les cèl·lules, i es pot basar en la recopilació d'aquestes classificacions.
El citòmetre de flux consta principalment de les cinc parts següents:
1 Cambra de flux i sistema de fluids
2 Font de llum làser i sistema de conformació del feix
3 Sistema òptic
4 Electrònica, emmagatzematge, visualització i sistema d'anàlisi
5 Sistema de classificació cel·lular
Entre elles, l'excitació làser a la font de llum làser i al sistema de formació de feix és la principal mesura dels senyals de fluorescència en citometria de flux. La intensitat de la llum d'excitació i el temps d'exposició estan relacionats amb la intensitat del senyal de fluorescència. El làser és una font de llum coherent que pot proporcionar il·luminació de longitud d'ona única, alta intensitat i alta estabilitat. És la font de llum d'excitació ideal per complir aquests requisits.
Hi ha dues lents cilíndriques entre la font làser i la cambra de flux. Aquestes lents enfoquen un feix làser amb una secció transversal circular emès des de la font làser en un feix el·líptic amb una secció transversal més petita (22 μm × 66 μm). L'energia làser dins d'aquest feix el·líptic es distribueix segons una distribució normal, cosa que garanteix una intensitat d'il·luminació consistent per a les cèl·lules que passen per l'àrea de detecció del làser. D'altra banda, el sistema òptic consta de múltiples conjunts de lents, forats d'agulla i filtres, que es poden dividir aproximadament en dos grups: aigües amunt i aigües avall de la cambra de flux.
El sistema òptic situat davant de la cambra de flux consta d'una lent i un forat d'agulla. La funció principal de la lent i el forat d'agulla (normalment dues lents i un forat d'agulla) és enfocar el feix làser amb una secció transversal circular emès per la font làser en un feix el·líptic amb una secció transversal més petita. Això distribueix l'energia làser segons una distribució normal, garantint una intensitat d'il·luminació constant per a les cèl·lules a través de l'àrea de detecció del làser i minimitzant la interferència de la llum dispersa.
Hi ha tres tipus principals de filtres:
1: Filtre de pas llarg (LPF): només permet el pas de la llum amb longituds d'ona superiors a un valor específic.
2: Filtre de pas curt (SPF): només permet el pas de la llum amb longituds d'ona inferiors a un valor específic.
3: Filtre passa-banda (BPF): només permet el pas de la llum en un rang de longitud d'ona específic.
Diferents combinacions de filtres poden dirigir senyals de fluorescència a diferents longituds d'ona a tubs fotomultiplicadors (PMT) individuals. Per exemple, els filtres per detectar fluorescència verda (FITC) davant del PMT són LPF550 i BPF525. Els filtres utilitzats per detectar fluorescència vermell-taronja (PE) davant del PMT són LPF600 i BPF575. Els filtres per detectar fluorescència vermella (CY5) davant del PMT són LPF650 i BPF675.
La citometria de flux s'utilitza principalment per a la classificació cel·lular. Amb l'avanç de la tecnologia informàtica, el desenvolupament de la immunologia i la invenció de la tecnologia d'anticossos monoclonals, les seves aplicacions en biologia, medicina, farmàcia i altres camps s'estan estenent cada cop més. Aquestes aplicacions inclouen l'anàlisi de la dinàmica cel·lular, l'apoptosi cel·lular, la tipificació cel·lular, el diagnòstic de tumors, l'anàlisi de l'eficàcia dels fàrmacs, etc.
Data de publicació: 21 de setembre de 2023
